 |
Una de les principals característiques de la societat, i especialment a partir del segle XX, és la capacitat de no dependre de la llum solar. Aquesta particularitat ens permet, per exemple, habitar llocs sense finestres o vitralls, treballar de nit, o mantenir il·luminats vials perillosos.
No obstant, hem passat de viure en nits il·luminades pels estels i la lluna a no poder-los veure per la llum emesa a l'atmosfera. A més, l'alteració del cicle lumínic dia – nit afecta la nostra salut i la d'altres éssers amb què compartim l'hàbitat. I aquest fet és sovint acompanyat també d'activitat o soroll, que pot incrementar la incidència sobre la salut.
Per a evitar aquests trastorns, escoltar qui defensa un cel nocturn fosc o que plantes i animals poden no compartir el nostre entusiasme per un dia de 24 hores, i respondre qui pretén l'estalvi de l'energia enviada a l'espai, fa temps que es treballa en matèria de contaminació lumínica.
Entre d'altres, la regulació es concentra en un bon disseny de lluminàries i de les xarxes d'il·luminació, però també la sistemàtica de funcionament d'aquests, en què destaca els automatismes destinats a encendre i apagar llums o regular-ne la intensitat.
Però, si bé es parla força de l'enllumenat públic perquè és la font més important de llum nocturna, no podem oblidar que d'altres emissors, com aparadors, il·luminació de façanes d'edificis o llums publicitaris, també hi tenen part de responsabilitat.