 |  |  |
Una bona il·luminació ha de permetre el desenvolupament adequat de l'activitat humana i, alhora, respectar les condicions naturals de la nit. Això s'aconsegueix emprant només la quantitat de llum necessària per a les diverses activitats, adequant l'horari d'encesa i dirigint la il·luminació exclusivament cap a l'espai que cal il·luminar, evitant al màxim la llum residual.
A dia d'avui, s'utilitza làmpades de vapor de sodi en gairebé tot l'enllumenat públic de Vilafranca, que són les que presenten una millor relació lumens/w i produeixen una llum groguenca. En punts on s'ha preferit llum blanca, hi trobem làmpades d'halogenurs metàl·lics i algunes làmpades fluorescents, també amb una alta eficiència energètica.
Així mateix, s'ha incorporat altres mecanismes per a l'estalvi energètic, com poden ser la reducció de flux en capçalera, que regula la tensió de la línia, o el doble nivell d'il·luminació, que equival a dir que la làmpada té dues marxes. Atès que aquests mecanismes redueixen el flux lumínic, s'activen a partir de les 24 h i es mantenen fins al moment de l'apagada.
Paral·lelament, tots els quadres d'enllumentat públic incorporen rellotges astronòmics per regular l'encesa i l'apagada, i alguns estan telegestionats.
| Documents: | Decàleg ambiental de la llum ICAEN | |
| Vincles d'interès: | Institut Català de l'Energia: Enllumenat públic | |
| Comité Español de Iluminación | ||