Amb el terrat ben moblat és el títol del nou espai de salut i creixement personal de Ràdio Vilafranca que està dirigit a persones adultes amb l'objectiu d'aprendre a pensar, sentir i actuar diferent. Aquest espai compta amb el suport de professionals experts en la promoció de la salut (psicologia, medicina, pedagogia, educació, etc.). Alguns del temes que es tractaran en aquest nou espai estan relacionats amb l'autoestima, la por al fracàs, la gestió de la pèrdua, les claus de l'èxit, aprendre a dir que no, la posició existencial davant la vida, la confiança en un mateix, tècniques per reduir l'ansietat, separar-se de forma saludable, el desig sexual, la intel·ligència emocional o l'optimisme o pensament positiu. L'OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el que l'individu és conscient de les seves capacitats, pot enfrontar-se a les exigències normals de la vida i treballar de manera productiva i fructífera, i és capaç de contribuir a la seva comunitat. A Catalunya, la prevalença de patir un trastorn mental o una addicció al llarg de la vida és del 20,34% en els homes i del 26,92% en les dones (7,4 i 14,17% a l'any, respectivament), unes taxes superiors a les espanyoles i molt similars a les europees. No només cal pensar en les persones diagnosticades de trastorns mentals ja que totes les persones posseïm una determinada salut física, mental, emocional i social. Actualment, cada vegada hi ha major interès i necessitat de prioritzar la salut mental. Segons l'OMS, la depressió és convertirà en la segona principal causa de discapacitat en el 2.020 en el món. Una de cada cinc persones viurà un episodi depressiu al llarg de la seva vida. Segons l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), un de cada tres espanyols pateix insomni per estrès. En una enquesta realitzada aquest 2009 va concloure que la meitat de les persones entrevistades ha patit estrès laboral en algun moment de la seva vida. Aquests i d'altres motius fan pensar en la necessitat de promoure una bona salut mental.
Aquest espai radiofònic comença la seva singladura el proper dimarts 22 de setembre, a ¼ de 10 del matí. Tindrà una freqüència quinzenal fins al juny del 2010 i s'ubica en el programa Plaça Penedès, de Ràdio Vilafranca. A més, és un espai on la participació dels oients és fonamental. Per aquest motiu, aquest espai estarà actualitzat a la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca amb un resum de cada tema i, a més, tots els oients ja disposen d'un correu electrònic perquè facin arribar els seus dubtes, comentaris, suggeriments i opinions sobre cada un dels temes proposats.
El correu electrònic és ambelterrat@gmail.com. Ràdio Vilafranca es troba al 90.1 de la FM.
22/09/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Estrena de l'espai
Presentació de l'espai radiofònic, objectius, estructura, relació amb els oients, etc.
Professionals: Núria Sanromà, cap del Servei de Salut Pública i Consum de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Daniel Borrell, tècnic en promoció de salut.
6/10/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Sentit de l'humor
És necessari tenir sentit d'humor?
Evidentment es pot viure sense tenir sentit d'humor. No és una necessitat tan bàsica com el menjar, el beure o el dormir. Però sí el necessitem si volem millorar la nostra qualitat de viure. Quan estudiem el caràcter d'aquelles persones optimistes, alegres, amb bon sentit d'humor i que acostumen a veure sempre el costat positiu de tot plegat, observem que són persones que riuen amb facilitat i que a més a més desprenen certa energia positiva cap als altres. Quan analitzem a aquestes persones veiem que en general tenen un millor estat de salut, són poc propenses a les depressions, i tenen tendència a patir menys malalties. Un infant es passa el dia rient i aquesta capacitat disminueix quan ens anem fent adults. Com deia un gran autor “No deixem de riure perquè ens fem grans, sinó que ens fem grans quan deixem de riure”.
Quin beneficis ens aporta el sentit d'humor i el riure?
Molts estudis i investigacions a l'actualitat demostren que mantenir un bon sentit d'humor ajuda al tractament de moltes malalties i també en la seva prevenció. Així doncs, d'una manera general, podem dir que riure té una funció biològica per mantenir l'estat físic i mental. I que aquelles persones que habitualment riuen estan més sanes que les malhumorades.
En termes generals el riure ens fa estar més relaxats, eliminem toxines, dins del nostre cervell allibera diverses substàncies com la serotonina, la dopamina, etc. Que ens ajuden a millorar el to vital, a sentir-nos més equilibrats, disminuir l'estrès i una llarga llista de beneficis més que els haurem d'anar descobrint amb la pràctica.
Com es pot potenciar el sentit d'humor?
La manera més senzilla és practicant-ho. A l'igual que si volem treure unes oposicions, volem aprendre a cuinar o a jugar a futbol el secret és la constància. Hem de dedicar una estona al dia a sentir-nos bé, a estar relaxats a no pensar en totes aquelles coses negatives que ens han passat durant el dia. La dinàmica que podem posar en pràctica és el JOC. El joc és l'eina que tenim més a mà per fer arribar el riure i els bons moments. Per exemple, tapar-nos els ulls i donar-nos de menjar els uns als altres, buscar-nos les pessigolles, disfressar-nos i un llarg etcètera. La rutina del dia a dia ens serveix per saber que tenim temps a fer en aquelles 24 hores, però en moltes ocasions ens tornem tan predictibles que no deixem pas a l'espontaneïtat i això també ens provoca que quan arriba quelcom inesperat no acabem de saber reaccionar. Si matem la nostra naturalitat també perdem altres capacitats sense adonar-nos com la imaginació, la flexibilitat mental i la creativitat. Riure ens pot aportar molts beneficis i té un baix cost, així doncs, no val la pena intentar-ho?
Professional: Isabel Ruiz, psicòloga de l'ASSEP de Vilafranca del Penedès.
20/10/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
La gestió del dol davant la pèrdua d'una persona estimada
Què vol dir perdre una persona estimada? És diferent perdre un fill que perdre una parella? Què vol dir elaborar un dol? Per què és necessari fer el dol? Amb quines dificultats es troba una persona quan ha de viure un dol? La mort continua sent un tabú?
Professionals: Roser Marigó i Montserrat Figueras, fundadores de l'associació Tornar a Somriure.
3/11/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
La confiança en un mateix
Hi ha molts aspectes que poden influir, i de fet ho fan, en l'estabilitat psicològica d'una persona: autoestima, relacions amb els altres, creences, hàbits, etc. Un dels més importants és l'autoconfiança. Entenem per confiança en un mateix, o autoconfiança, el convenciment que tenim sobre les nostres pròpies capacitats i qualitats, és a dir, el grau en que creiem en nosaltres mateixos. És un sentiment que es genera en el nostre interior, a partir de les nostres vivències i valoracions de les mateixes. S'ha d'anar construint des de petits, sent fonamental l'entorn del nen/a: pares, escola, iguals, etc. És un procés que està en constant progressió, evolucionant en un sentit o en un altre segons la nostra experiència i la correcta assimilació o no de les mateixes. La manca de confiança en un mateix pot generar problemes d'autoestima, dificultats socials, trastorns de personalitat (ansietat, depressió...), etc. Per aconseguir una correcta autoconfiança, podem aplicar les següents recomanacions:
- marcar-nos expectatives realistes, assolibles i que s'adeqüin a les nostres capacitats i limitacions.
- ens hem de conèixer tot el que sigui possible, dedicar-nos temps per reflexionar i valorar de forma adequada allò que ha passat, està passant o ha de passar.
- no tenir por i ser actius: opinar, escollir, aportar idees, decidir. No passa res si ens equivoquem, ja que l'error també és una forma d'aprenentatge.
- dialogar, de forma interna i externa (amb els altres). Hem de tenir en compte que la persona que millor ens coneix i a la que més hem de cuidar som nosaltres mateixos. Escoltem-nos, demanem-nos opinió, respectem-nos...
- seleccionar les opinions dels altres que ens arriben. No totes les persones són igual d'importants per nosaltres, per tant no a totes els hi hem de donar el mateix valor quan ens diuen alguna cosa.
- ser pacients, creure en el nostre esforç i treball diari per estar bé, sent nosaltres mateixos.
- gaudir de les petites coses de la vida: un cafè, una platja, una estona amb la família, una bona pel•lícula... Si així ho fem, aconseguirem un major equilibri intern, estarem millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn immediat, fet que afectarà molt positivament a la nostra confiança.
Així doncs, val la pena confiar en nosaltres mateixos, al cap i a la fi, som únics en aquest món i no hi ha ningú més com nosaltres.
Professional: Ignasi Molina, psicòleg i responsable de l'Àrea Clínica de l' ASSEP de Vilafranca del Penedès.
17/11/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
La por al fracàs
Què és la por al fracàs? En què es diferencia aquesta por d'altres? On està el límit entre una por al fracàs sana i una por patològica? Per què una persona pot tenir aquesta por? Quin tipus de solucions existeixen?
Professional: Núria Valletbó, psicòloga i psicoanalista.
1/12/2009
Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Les emocions de la sexualitat
Quines emocions estan implicades en la sexualitat? Què ens passa als éssers humans quan tenim relacions sexuals? Hi ha emocions diferents en una relació de parella que en una relació ocasional? Hi ha diferències entre homes i dones?
Professional: Isabel Moreno, psicòloga i terapeuta sexual.
15/12/2009
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
El termòmetre de l'autoestima
Què significa l'autoestima?
Entenem l'autoestima com l'amor que un es té a ell mateix. I l'amor, (segons la primera definició de la Gran Enciclopèdia Catalana) com “gran desig o interès”.
Tothom té autoestima?
Tothom té una quantitat finita d'amor que reparteix entre l'adins i l'afora. És a dir, entre un mateix, que seria l'autoestima, i els altres. Si hi ha massa amor (interès) col•locat a fora, un es queda amb poc per ell, el que seria la baixa autoestima. Algú que tingui tot el seu amor col•locat a fora seria algú amb un elevat grau patològic. La melancolia tindria a veure amb aquesta mena de buidor d'un mateix en relació a algú altre que s'ha perdut.
Què vol dir tenir una bona o mala autoestima?
La bona autoestima seria l'equilibri. Tornant a la representació quantitativa de l'amor, una bona autoestima requereix d'un equilibri entre l'amor que un es té destinat a ell mateix i el que reparteix enfora. I la repartició a fora també seria important, per allò de no posar tots els ous a la mateixa cistella. Com més vincles afectius positius es tinguin amb els altres (fills, parella, família, amics...) millor autoestima hi haurà perquè aquest amor anirà circulant. L'autoestima saludable és aquella que retorna després d'haver sortit. És a dir, aquell amor que nosaltres “donem” als altres, generarà en aquests altres una resposta positiva també d'amor cap a nosaltres i així anirà circulant endins i enfora. Es crearà una dinàmica positiva, activa i gratificant. La mala autoestima seria l'excessiu amor que un es té a sí mateix. L'amor que es queda a dins, que no surt, i que porta a la mort social de l'individu. Per exemple, algú que basa el seu discurs en frases com: “jo no serveixo per a res”, “jo sóc molt desgraciat”, “jo ho faig tot malament...” Només parla de sí mateix, és el seu principal interès. Aquesta persona té una mala autoestima però no pas baixa, sinó massa alta, i l'excés sempre fa emmalaltir.
Per què és necessari tenir una bona autoestima? Quina relació té l'autoestima i la salut?
La bona autoestima és necessària per a la bona salut bio-psico-social, aspectes que en realitat no s'haurien de separar perquè forma part d'un continu totalment comunicat i on es retroalimenten contínuament.
Tenir una bona autoestima implica un circuit afectiu, on l'amor surt cap als altres però amb reserves prudencials per a un mateix. Un amor que retorna amb l'afecte d'aquests altres als que s'estima, desitja, aprecia, interessa... És algú que manté vincles afectius, que té una posició activa a la vida, que té inquietuds, interessos, aficions. Que es mou darrera d'allò que desitja i que no es tanca en sí mateix, o com a mínim no massa estona. Algú que tindrà més capacitat d'enfrontar situacions complicades que es trobi a la vida i que tindrà més fortalesa.
Professional: Iolanda Susín, psicòloga psicoanalista del centre ACÀCIA de Vilafranca del Penedès
19/01/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
OPTIMISME I PENSAMENT POSITIU
Podem definir optimisme com una actitud davant les coses que ens passen, la capacitat per interpretar les coses que ens passen d'una forma positiva i constructiva. Diferents estudis han demostrat que les conseqüències d'un caràcter positiu són moltes i molt variades: millor estat de salut (física i psicològica) amb una esperança de vida més llarga (fins a un 19%), més probabilitats d'èxit, millor rendiment laboral, etc. Més concretament, a nivell psicològic l'optimisme incideix directament en l'autoestima, la confiança, la perseverança, la seguretat i el coratge, la responsabilitat i la maduresa, la passió, l'afectivitat, el diàleg... Normalment les persones optimistes creuen més en ells mateixos que en factors externs com la sort o el destí. Confien en les seves capacitats i això els ajuda a superar millor les diferents situacions que el dia a dia ens planteja. D'altra banda, una persona no neix optimista, malgrat que hi ha un component innat i les primeres influeixen de forma important. Al contrari, es va construint amb el temps, sempre i quan hi hagi una voluntat clara i decidida per fer-ho.
CONSELLS
• Equilibri: responsabilitats i tasques, sentiment i pensament
• Establir expectatives realistes. Marcar miniobjectius per assolir grans objectius
• Confiar més en nosaltres mateixos, valorar adequadament allò que hem assolit
• Riure'ns de nosaltres mateixos, desdramatitzar sempre que sigui possible
• Evitar afirmacions negatives i generalitzacions errònies
• Valorar els petits detalls que cada dia ens ofereix, compartir-los
• Demanar i oferir mostres d'afecte, sentiments.
LECTURES
Luis Rojas Marcos (2006) La fuerza del optimismo. Punto de lectura, Madrid
Marujo, H.A., Neto, L.M y Perloiro, M.F. (2003) Pedagogía del optimismo. Guía para lograr ambientes positivos y estimulantes. Narcea Ediciones, Madrid
Adams Miller, Caroline (2000) El optimismo en acción: lecciones para vivir más feliz. Barcelona. Ediciones Robinbook, 2005.
Vaughan, S.C. (2000) La psicología del optimismo. Barcelona. Paidós, 2004
Avia, M.D. y Vázquez, C. (1999) Optimismo Inteligente. Alianza Editorial. Madrid
McGinnis, A.L. (1997) El poder del optimismo. Javier Vergara, Buenos Aires.
Seligman, M.E.P. (1991) Aprenda optimismo: Haga de la vida una experiencia maravillosa. Grijalbo, 1998
Taylor, S.E. (1988) Seamos optimistas. Ilusiones positivas. Martínez Roca, Barcelona 1991
DITES
Un optimista es el que cree que todo tiene arreglo. Un pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intentarlo. Jaume Perich (1941-1995) Humorista español.
El optimista cree en los demás y el pesimista sólo cree en sí mismo. Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escritor británico.
Un optimista ve una oportunidad en toda calamidad, un pesimista ve una calamidad en toda oportunidad. Winston Churchill (1874-1965) Político británico.
El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas. William George Ward (1812-1882) Escritor y teólogo inglés.
El optimista tiene siempre un proyecto; el pesimista, una excusa. Anónimo
No soy pesimista. Soy un optimista bien informado. Antonio Gala (1930-?) Dramaturgo, poeta y novelista español.
Un pesimista es un optimista con experiencia. François Truffaut (1932-1984) Director y actor francés.
El optimista proclama que vivimos en el mejor de los mundos posibles; el pesimista teme que sea cierto. James Branch Cabell (1879-1958) Escritor americano.
Professional: Ignasi Molina, psicòleg i responsable de l'Àrea Clínica de l' ASSEP de Vilafranca del Penedès.
16/02/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Assertivitat
Què és l'assertivitat? En què es diferencia la passivitat de l'agressivitat? En quins moments és necessari dir que no de manera assertiva? Es poden posar límits de forma agressiva? Per què costa posar límits? Com es pot desenvolupar aquesta habilitat?
Professional: Anna Romeu, psicòloga especialitzada en salut mental i emergències del centre CAPSI.
02/03/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Sentiment de culpa: culpa meva o culpa teva?
Què és el sentiment de culpa? Què hi ha realment darrera d'aquest sentiment? Apareix amb més freqüència en homes o dones? Per quin motiu? Com es pot alliberar una persona d'aquest sentiment? Què passaria si les persones no sentissin aquest sentiment?
Professional: Iolanda Susín, psicòloga, docent i psicoanalista especialista en nens i adolescents del centre de psicologia i acupuntura ACÀCIA.
16/03/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
La frontera entre la salut i la malaltia
Per què una persona ha de prendre medicació? En quines ocasions és aconsellable prendre medicació? En quins casos pot ser perjudicial prendre medicació? Quins són els avantatges i inconvenients de prendre medicació? N'hi ha prou amb la medicació per curar-se?
Professional: Francisco Moruno, psiquiatra infantil i terapeuta familiar, coordinador del CSMIJ Alt Penedès de Vilafranca i l'antena de Sant Sadurní del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.
30/03/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Assertivitat
Què és l'assertivitat? En què es diferencia la passivitat de l'agressivitat? En quins moments és necessari dir que no de manera assertiva? Es poden posar límits de forma agressiva? Per què costa posar límits? Com es pot desenvolupar aquesta habilitat?
Professional: Anna Romeu, psicòloga especialitzada en salut mental i emergències del centre CAPSI.
13/04/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
Consciència
Què vol dir ser conscient? Quina diferència hi ha entre parlar en segona persona del singular i la primera persona del singular? Com es pot potenciar la consciència? Per què hi ha persones que no tenen desenvolupada la seva consciència? Té avantatges? Quins són els inconvenients?
Professional: Laura Rucio, psicòloga i terapeuta gestalt.
27/04/2010
AMB EL TERRAT BEN MOBLAT
La frontera entre la salut i la malaltia en les persones adultes
Per què una persona ha de prendre medicació? En quines ocasions és aconsellable prendre medicació? En quins casos pot ser perjudicial prendre medicació? Quins són els avantatges i inconvenients de prendre medicació? N'hi ha prou amb la medicació per curar-se?
Professional: Dr. Carlos Ranera, psiquiatra del Centre de Salut Mental per a persones adultes de Vilafranca del Penedès.
11/05/2010
Escoltar-me, escoltar-te i fer-me escoltar
Què vol dir escoltar-me? Actualment, les persones se senten escoltades? Què vol dir realment escoltar? Quines conseqüències pot tenir no sentir-se escoltat/da? Què és el més difícil d'escoltar als demés? Com una persona comunica a una altra que l'està escoltant? Com em puc fer escoltar?
Professional: Laura Rucio, psicòloga i terapeuta gestalt.
25/05/2010
El perdó
Allunyant-nos de la concepció religiosa del perdó, què vol dir el perdó a nivell psicoterapèutic? De què es pot persona una persona? Com es pot perdonar a una altra persona? Quins són els requisits necessaris perquè el perdó sigui sincer i honest? Hi ha diferents tipus de perdó?
Professional: Mercè Salat, psicòloga, terapeuta i especialista en PNL i biodescodificació.
8/06/2010
La resiliència
Què és la resiliència? Quines característiques tenen les persones que tenen desenvolupada aquesta capacitat? És innata o es pot aprendre? Com es pot desenvolupar la resiliència?
Professional: Anna Romeu, psicòloga especialitzada en salut mental i emergències del centre CAPSI.
22/06/2010
SÍNTESIS DEL PROGRAMA “Amb el terrat ben moblat”
Es tracta d'oferir els conceptes més rellevants que s'han exposat al llarg dels 18 programes que han format part d'aquest espai radiofònic en el que hi ha participat 13 professionals de salut mental.
Professional: Daniel Borrell, psicòleg i tècnic de salut.